# posted by C. @ 12:27 a. m.
|
# posted by C. @ 7:43 p. m.
|

Benvolgut desconegut: se m’ha quedat una imatge de tu impresa al fons dels ulls mentre baixava per les escales cap a l’andana. Escarxofat en una cadira davant del Zurich, per primera vegada algú ha donat sentit al verb “estintolar” (tu no en tens ni idea, desconegut, però parlar una llengua amb vocació de peça de museu a vegades és dur). T’he mirat uns instants, sí. Ha estat llavors quan t’ha patinat la llauna de cervesa de les mans i s’ha estavellat al terra amb un so opac, sord. La llauna, més ràpida de reflexos que no pas tu, ha començat a rodolar tot encetant la feina que més tard –n’estic segur- acabaràs a qualsevol racó d’alguna plaça. Perplex, amb les galtes enrogides per l’alcohol i la mirada bovina, semblaves un beneitó. Santa felicitat! Jo, de gran, vull ser seguidor del Cèltic.
# posted by C. @ 9:10 p. m.
|

...estem tocant.
# posted by C. @ 7:03 p. m.
|