El Cafè d'en Litus

Tanta tecnologia i no hem pogut
imitar els seus granissats de llimona
(una granita di limone), ni molt menys
el punt àcid dels seus ristrettos
(quan tornarem a la tazza d’oro?).
Com a dins dels Panteó,
ara podries pensar que la llum és a fora
(la cúpula és un rostre
amb un monocle de segles).
Plou i les gotes s’escolen sostre avall:
un degotall d’hores, mesos i anys.
Per un moment fa l’efecte
que el temps és una moviola
i que, de voler, podries contemplar
per enèsima vegada
l’extinció dels dinosaures,
la caiguda del mur de Berlín,
l’arribada de l’home a la Lluna
o l’emoció del primer petó
(un pas petit per a la Humanitat
però un gran pas per a un home).

Roma és un palíndrom.