divendres, de març 25, 2005
El fum
...i els gustos. 
Diumenge al matí, el cel, d’un gris plom, fa que l’aire sembli menys lleuger. El vent reposa i el fum de les xemeneies s’esfilagarsa arran dels teulats. De vegades s’enfila amunt, tot fent un remolí, però de seguida, mandrós, cau i es desfà. Hi ha dies que res no es mou: els carrers són buits, les grues semblen una enorme busca de rellotge sense corda i els balcons, amb la persiana abaixada, exhibeixen les seves flors per a ningú. Res no es mou, menys el fum que, arran de nas i sabent-se ja als voltants del migdia, es comença a vestir d’olors. I encara hi ha poca gent al carrer, les grues marquen la mateixa hora des de fa estona i els balcons resten mig tancats, però a dins de les cases ja hi ha tràfec: tomàquets, setrills, oli, pebre i sal. Alls picats, ceba ratllada. Plats i forquilles: un ou batut, potser? Farina, aigua, espècies: nou moscada, clau, orenga i alfàbrega. Una olla que bull: porro, patata, api i pastanga, un tall de pilota, pollastre...un bon caldo calent de llànties grogues. Fogons i paelles, un sofregit que va fent la xup-xup. Un rostit, una cabeça d’alls. Peix i julivert, una daurada al forn, un grapat de sardines. Sucre cremat, llimona, canyella. Potser massa per aquest fum que es desfà. Potser massa per aquest fum de remolins mandrosos que davalla, a poc a poc, pels teulats i les xemeneies de cada casa i que, subtilment, em fa entrar a la seva cuina, al menjador, m’hi asseu a taula. Des del carrer estant, dino una mica a totes les cases. Bon profit!
Diumenge al matí, el cel, d’un gris plom, fa que l’aire sembli menys lleuger. El vent reposa i el fum de les xemeneies s’esfilagarsa arran dels teulats. De vegades s’enfila amunt, tot fent un remolí, però de seguida, mandrós, cau i es desfà. Hi ha dies que res no es mou: els carrers són buits, les grues semblen una enorme busca de rellotge sense corda i els balcons, amb la persiana abaixada, exhibeixen les seves flors per a ningú. Res no es mou, menys el fum que, arran de nas i sabent-se ja als voltants del migdia, es comença a vestir d’olors. I encara hi ha poca gent al carrer, les grues marquen la mateixa hora des de fa estona i els balcons resten mig tancats, però a dins de les cases ja hi ha tràfec: tomàquets, setrills, oli, pebre i sal. Alls picats, ceba ratllada. Plats i forquilles: un ou batut, potser? Farina, aigua, espècies: nou moscada, clau, orenga i alfàbrega. Una olla que bull: porro, patata, api i pastanga, un tall de pilota, pollastre...un bon caldo calent de llànties grogues. Fogons i paelles, un sofregit que va fent la xup-xup. Un rostit, una cabeça d’alls. Peix i julivert, una daurada al forn, un grapat de sardines. Sucre cremat, llimona, canyella. Potser massa per aquest fum que es desfà. Potser massa per aquest fum de remolins mandrosos que davalla, a poc a poc, pels teulats i les xemeneies de cada casa i que, subtilment, em fa entrar a la seva cuina, al menjador, m’hi asseu a taula. Des del carrer estant, dino una mica a totes les cases. Bon profit!
# posted by C. @ 4:33 p. m. 
