dimecres, de març 30, 2005
El maletí (Capítol I)
Aquestes coses passen en un moment. De cop i volta una munió s’arreplegava al voltant d’aquell home estès al terra de l’aeroport. Quiet, amb la mirada buida i un petit maletí de pell al seu costat. Totes els esforços del servei d’urgències van ser en va: l’home havia mort a l’acte. Es va aixecar el cadàver. Es va acordonar la zona. Es va recollir el petit maletí de pell. Ningú no va recollir, però, el diari que l’home duia sota el braç i que tenia escrita, amb traç neguitós, una breu inscripció en un dels marges...
De fet, ningú no se n’havia adonat. Ningú, tret d’en Marc, un catedràtic de física que esperava el vol que l’havia de tornar de retorn a Alemanya. Discretament, va recollir el diari. En el marge s’hi podia llegir: “Taquilla B-13”. Uns metres enllà hi va veure una petita clau. La va recollir. Al clauer hi havia gravats una lletra: “B” i un número: “13”.Va mirar a una banda, a l’altra. Ningú no havia vist res. L’aeroport, després de l’ensurt, seguia la seva frenètica activitat de passatgers, maletes i vols. Encara tenia temps i les taquilles no eren massa lluny...
De fet, ningú no se n’havia adonat. Ningú, tret d’en Marc, un catedràtic de física que esperava el vol que l’havia de tornar de retorn a Alemanya. Discretament, va recollir el diari. En el marge s’hi podia llegir: “Taquilla B-13”. Uns metres enllà hi va veure una petita clau. La va recollir. Al clauer hi havia gravats una lletra: “B” i un número: “13”.Va mirar a una banda, a l’altra. Ningú no havia vist res. L’aeroport, després de l’ensurt, seguia la seva frenètica activitat de passatgers, maletes i vols. Encara tenia temps i les taquilles no eren massa lluny...
# posted by C. @ 7:02 p. m. 
