dilluns, de març 21, 2005
El verí de les paraules...
Altres idiomes, altres gustos... 

El verí de les paraules, una altra vegada, però aquest cop amb una altra olor, un altre gust. Creixen, ara sí, sense traduccions ni matisos, s’enfilen com una heura i fan arrels a les puntes dels dits. Una altra cadència: ritme d’acordió, creppe i cafè amb llet a la terrassa d’un antic bistrot de París. El Sena em duu el mots i jo els pesco amb una xarxa...


El verí de les paraules, una altra vegada, però aquest cop amb una altra olor, un altre gust. Creixen, ara sí, sense traduccions ni matisos, s’enfilen com una heura i fan arrels a les puntes dels dits. Una altra cadència: ritme d’acordió, creppe i cafè amb llet a la terrassa d’un antic bistrot de París. El Sena em duu el mots i jo els pesco amb una xarxa...