dimecres, de març 16, 2005
Here comes the sun
Here comes the sun... 
El sol s’enfila campanar amunt: un enorme disc fet d’hidrogen i heli en combustió. Encara que, qui ho sap, també podrien ser grills de mandarina, confitura de codony o melmelada de tarononja amarga. I jo penso en tots sols que conec i em pregunto de quina mena serà el que sortirà demà. Un sol Pink floyd, cínic i obscur? Un sol que, com el de la Tracy Chapman, busca la seva pròpia llum? O un sol que, com deia l’Sting als seus anys de Police, il.lumini a tothom? Potser, de tots els sols coneguts, em quedo amb el del Beatle tranquil, en George Harrison. Un sol que, junt amb el seu amic Eric Clapton, va fer sortir al pati de darrera casa seva, tot improvisant amb la guitarra, un clar diumenge de primavera, ara ja fa més de 30 anys...
El sol s’enfila campanar amunt: un enorme disc fet d’hidrogen i heli en combustió. Encara que, qui ho sap, també podrien ser grills de mandarina, confitura de codony o melmelada de tarononja amarga. I jo penso en tots sols que conec i em pregunto de quina mena serà el que sortirà demà. Un sol Pink floyd, cínic i obscur? Un sol que, com el de la Tracy Chapman, busca la seva pròpia llum? O un sol que, com deia l’Sting als seus anys de Police, il.lumini a tothom? Potser, de tots els sols coneguts, em quedo amb el del Beatle tranquil, en George Harrison. Un sol que, junt amb el seu amic Eric Clapton, va fer sortir al pati de darrera casa seva, tot improvisant amb la guitarra, un clar diumenge de primavera, ara ja fa més de 30 anys...
# posted by C. @ 9:04 p. m. 
