dimecres, de març 23, 2005
Tango
...notes tristes de bandoneó. 
No sé què fer-ne, d’aquest tango amb gust de tramuntana. No sé què fer-ne de totes aquestes notes tristes de bandoneó. Deixar-les créixer, que facin branques i arrels, potser? I amb el temps, qui ho sap, fins i tot penjar-hi un pneumàtic lligat amb una corda perquè s’hi gronxin el temps, o el vent. És clar que també podria ficar-me-les, discretament, a la butxaca i fer-me l’orni. Amb posat distret, podar-les, escapçar-les amb un cop –clac!- sec de tisora. Però llavors més que notes, serien un xiprer de jardí, massa pulcres i ordenades per fer-me servei. No, això més val que no, doncs. N’hauria de poder fer alguna cosa, de totes aquestes notes, sí. Ara per ara, les deixo que ballin el tango, mentre jo me les miro assegut, des d’un racó de l’antic Cafè...
No sé què fer-ne, d’aquest tango amb gust de tramuntana. No sé què fer-ne de totes aquestes notes tristes de bandoneó. Deixar-les créixer, que facin branques i arrels, potser? I amb el temps, qui ho sap, fins i tot penjar-hi un pneumàtic lligat amb una corda perquè s’hi gronxin el temps, o el vent. És clar que també podria ficar-me-les, discretament, a la butxaca i fer-me l’orni. Amb posat distret, podar-les, escapçar-les amb un cop –clac!- sec de tisora. Però llavors més que notes, serien un xiprer de jardí, massa pulcres i ordenades per fer-me servei. No, això més val que no, doncs. N’hauria de poder fer alguna cosa, de totes aquestes notes, sí. Ara per ara, les deixo que ballin el tango, mentre jo me les miro assegut, des d’un racó de l’antic Cafè...
# posted by C. @ 6:17 p. m. 
