El Cafè d'en Litus

Què hi feia un catedràtic de física anant cap a la morgue d’un hospital? No hauria pogut pujar a l’avió? Arribar tranquil.lament a casa seva i començar a preparar les classes pel nou curs que s’apropava? No deixava de preguntar-se tot això. Per què? Per què? Perquè en tenia ganes, perquè estava cansat del despatx i de la seva casa buida on ningú no l’esperava des de feia massa temps. Perquè millor córrer el risc de la possibilitat d’una aventura, que el gris ensopiment del seu dia a dia com a catedràtic. Vet aquí el perquè.

Va agafar una bata d’un dels metges que va trobar penjada en uns sala i va enfilar, decidit, cap a la morgue. Tot allò era tan diferent de l’asèpsia del seu despatx! Va obrir la porta. Efectivament, l’home era allí i al seu costat, el maletí. S’hi va acostar i, d’una revolada, el va ficar dins una de les bosses que hi havia al costat. Discretament, va sortir i va deixar la bata en un racó. Amb el seu aspecte de vell savi despistat ningú no li va fer cap pregunta en sortir de l’hospital...