El Cafè d'en Litus

Ens coneixíem de feia pocs dies. Del curs de fotografia. Però va ser veure-la i no poder treure-me-la del cap. Pensava en ella a totes hores. Sobretot quan rebel.làvem negatius a l’habitació fosca amb la llum vermella. Així va ser com, entre líquids fixadors i el remenar de les cubetes, que li vaig dir: “Vols venir a sopar amb mi aquesta nit?”. Em va dir que sí. Que quedéssim a les vuit.

El sopar va anar d’allò més bé: una “creppe” amb pinyons, bacó, espinacs i formatge de cabra fos de primer i confit d’ànec de segon. Una bona conversa regada amb un bon vi.

-I de postres? – em diu.
-Estic força tip, em sembla que demanaré una infusió – li contesto.
-Ah…sí?- em respon tot aixecant una cella, mossegant-se el llavi de sota.
-Sí...una Marialluïsa.
-Mmmm...- fa, agafant-se fort a la taula amb un gest que, d’estrebar una mica més, hagués fet caure els coberts.

Jo que li noto la mirada tèrbola, la respiració accelerada, el desig encès...no me’n puc estar de dir-li (fent-me l’orni però amb ganes de més).

-Que et passa alguna cosa?
-És que...- em mira tímida i confident alhora- és que les infusions m’exciten – fa una pausa i jo la miro perplex. Riu maliciosa- M’exciten molt…
-Ah, sí?- li dic- i un te verd, doncs...potser…
-Ahhhh- deixa anar un gemec mal dissimulat que fa que la parella del costat se’ns quedi mirant.
-O un té de canyella…
-Ohhh! Sííí- ara és la parella de l’altre costat la que ens mira.
-Un Earl Grey?
-Mmmm...- tira el cap enrere mentre es toca els cabells- Sííí...- la iaia de dues taules més avall em somriu i em pica l’ullet.
-Til.la, Valeriana...melissa!- li xiuxiuejo a cau d’orella.
-Que bé!...Que bé! Em sento plena…em sento plena…- gemega.
-Poliol! Poliol!!
-Oooh…Ohhh…no paris...no...
-Cafè!!!
-Cafè?!- em mira indignada.
-Sí…
-Flas!!!- em venta un sonor mastegot a la galta- pervertit!!!- gira cua i se’n va.
-Però...però...- i tot el restaurant que em mira.
-Farà postres, el senyor?- em pregunta el cambrer.
-Sí...sí...- li dic tot fregant-me la galta vermella i adolorida- una camamilla, si us plau (per si de cas...).