divendres, d’abril 15, 2005
Tu
Klimt 
A aquestes alçades ja hauríem de saber què fa tensar la pell als violins (o almenys què tensa l’arc dels violoncels) o per què els geranis no són un color primari. Hauríem de saber cada quan muda la pell el sol i per què aquest cel, el nostre, encara fa gust de clor. Hauríem d’haver desxifrat ja el llenguatge de les barques, el mecanisme de la lluna plena, l’aquarel.la amb la que es pinten els capvespres d’agost o a quina temperatura es fon el Somni. Hauríem de saber per què els dits són dits i les arrels són arrels i no confondre’ls més d’aquesta manera, ni barrejar-los amb el temps, aquest temps que, com el del tango, no passa. I, sobretot, hauríem de saber per què no hi ha pou ni memòria i per què, encara ara, som al principi de nosaltres. Ho hauríem de saber, no trobes?
A aquestes alçades ja hauríem de saber què fa tensar la pell als violins (o almenys què tensa l’arc dels violoncels) o per què els geranis no són un color primari. Hauríem de saber cada quan muda la pell el sol i per què aquest cel, el nostre, encara fa gust de clor. Hauríem d’haver desxifrat ja el llenguatge de les barques, el mecanisme de la lluna plena, l’aquarel.la amb la que es pinten els capvespres d’agost o a quina temperatura es fon el Somni. Hauríem de saber per què els dits són dits i les arrels són arrels i no confondre’ls més d’aquesta manera, ni barrejar-los amb el temps, aquest temps que, com el del tango, no passa. I, sobretot, hauríem de saber per què no hi ha pou ni memòria i per què, encara ara, som al principi de nosaltres. Ho hauríem de saber, no trobes?
# posted by C. @ 7:20 p. m. 
