dilluns, de maig 23, 2005
Al-Àndalus
La torre del oro. Sevilla 
De poder viatjar més ràpid que la velocitat de la llum, podríem ser de tornada d’un lloc, abans d’haver-hi anat. Aquesta m’és, doncs, l’única explicació plausible d’aquest enyor que sento ara. O qui, si no, m’ha omplert les mans de palmeres, dàtils i llet d’ametlles? Qui, de tarongers, moreres, vinyes i oliveres? Qui, de safrà? D’on vénen, aquesta llunyana remor de sínia? Aquesta antiga ombra fresca de figuera? De la medina al raval, d’aquesta alcassaba, califa sóc.
De poder viatjar més ràpid que la velocitat de la llum, podríem ser de tornada d’un lloc, abans d’haver-hi anat. Aquesta m’és, doncs, l’única explicació plausible d’aquest enyor que sento ara. O qui, si no, m’ha omplert les mans de palmeres, dàtils i llet d’ametlles? Qui, de tarongers, moreres, vinyes i oliveres? Qui, de safrà? D’on vénen, aquesta llunyana remor de sínia? Aquesta antiga ombra fresca de figuera? De la medina al raval, d’aquesta alcassaba, califa sóc.
# posted by C. @ 11:30 p. m. 
