El Cafè d'en Litus

Edward Munch. Ashes (1894) 


A la primavera del verb, collien les paraules, com cireres vermelles o grans de raïm damunt d’una parra. Es deien “t’estimo” i se’ls omplia la boca d’un most dolç, amable, lluny d’aquest licor de “déjà vú” que el temps o el costum destil.len.

Com hem arribat fins aquí? – va preguntar-li ella.

I ell no va saber què dir...