divendres, de maig 06, 2005
Notre Musique
Nagasaki.1945 

Potser és que no en sabem més i aquesta és l’única música que ens surt: un acord rogallós de piano enregistrat damunt d’una cinta magnetofònica reblanida per la calor de les bombes, els fusells, la por i la rancúnia. Pla, contraplà, tant se val. Sempre la mateixa fotografia: Hiroshima, Palestina, Sarajevo...pla, contraplà. “Els rojos van cremar l’església i quan van entrar els nacionals encara va ser pitjor..”. Pla, contraplà. Refem el pont de Mostar.
- Els homes assenyats no fan la guerra, fan biblioteques...- Pla.
- ...i cementiris- respon ell, mentre tanca la porta. Contraplà.


Potser és que no en sabem més i aquesta és l’única música que ens surt: un acord rogallós de piano enregistrat damunt d’una cinta magnetofònica reblanida per la calor de les bombes, els fusells, la por i la rancúnia. Pla, contraplà, tant se val. Sempre la mateixa fotografia: Hiroshima, Palestina, Sarajevo...pla, contraplà. “Els rojos van cremar l’església i quan van entrar els nacionals encara va ser pitjor..”. Pla, contraplà. Refem el pont de Mostar.
- Els homes assenyats no fan la guerra, fan biblioteques...- Pla.
- ...i cementiris- respon ell, mentre tanca la porta. Contraplà.