El Cafè d'en Litus

Històries del tren 


Va baixar les escales tot corrent, just abans que tanquessin les portes del tren, mentre se sentia el darrer xiulet. Sense mirar, encara esbufegant, es va asseure davant de la noia, es va treure l’abric i es va afluixar el nus de la corbata. De la maleta en va treure un llibre d’un escriptor uruguaià, Alfredo Pasoletti, l’edició de butxaca, amb tapes verdes i un dibuix cubista a la portada. Va començar a llegir. La noia del davant també llegia, un llibre d’edició de butxaca, amb tapes verdes i un dibuix cubista a la portada, l’autor: Alfredo Pasoletti. Se’n van adonar, van aixecar el cap, ell se la va mirar i ella va dibuixar un somriure de complicitat. Llegien la mateixa pàgina. A la novel.la, l’home de la corbata li deia a la noia que s’havia enamorat d’ella, que no era casualitat que s’haguessin trobat allí, que ja feia temps que la seguia, que sabia els llocs on anava i que l’esperava pels cafès. Ella li responia que ja ho sabia, que no era casualitat que aquella tarda hagués entrat en aquell cafè i que ara només calia que li digués el que ella feia temps que sospitava. El tren es va aturar, van baixar tres passatgers, en van pujar dos. Es van mirar, ell li va dir que no era casualitat que s’haguessin trobat allí, que feia temps que la seguia i que sabia quins trens agafava, ella li va dir que ja ho sabia, que no era casualitat que avui hagués agafat aquell tren i que ara només calia que li digués el que ella feia temps que sospitava...

*Una història que m'he trobat tot passejant per l'antic Cafè.