El Cafè d'en Litus

Strange fruit... 


Hi ha àmbits on la solitud és més present, com si es fes més densa i gairebé es pogués tocar: les habitacions dels hotels, els diumenges per la tarda...o a dalt d’un escenari. A dalt d’un escenari només hi ha foscor i el públic es converteix en una mena d’animal expectant del que només en podem sentir el seu panteix. A dalt d’un escenari estem sols. De vegades el risc és poc. Som, només, un entertainer, un bufó. D’altres el risc és alt, perquè hi ha en joc molt més. I ella ho sabia quan va pujar a l’escenari amb les seves flors de magnòlia. Des de dalt estant, només es veien les llums petites de les taules quan les primeres notes de contrabaix van començar a sonar:

Southern trees bear strange fruit,
Blood on the leaves and blood at the root,
Black bodies swinging in the southern breeze,
Strange fruit hanging from the poplar trees.

Pastoral scene of the gallant south,
The bulging eyes and the twisted mouth,
Scent of magnolias, sweet and fresh,
Then the sudden smell of burning flesh.

Here is fruit for the crows to pluck,
For the rain to gather, for the wind to suck,
For the sun to rot, for the trees to drop,
Here is a strange and bitter crop.

(Estranys fruits pengen dels arbres del sud
Sang a les fulles i sang a les arrels,
La brisa del sud gronxa cossos negres,
estranya fruita, la que penja d’aquests pollancres.

Escena pastoral del sud galant,
Els ulls botits i el gest torçat,
Essència de magnòlies, dolça i fresca,
I llavors la sobtada olor de la carn que crema.

Vet aquí la fruita per a què la l’esquincin el corbs
Per a què la reculli la pluja, per a què se l’empassi el vent,
Per a què la podreixi el sol, per a què caigui dels arbres
Vet aquí una estranya i amarga collita).

Vet aquí els fruits del racisme, la intolerància...i ningú com ella els va saber cantar. Billie Holiday. Strange fruit.