El Cafè d'en Litus

- Josep Narius, per servir-lo – es presenta.
- Molt de gust...encantat. I es dedica a…?- pregunta el lector.
- Sóc ensumador de llibres – diu tot convençut.
- Perdó, ensumador de què?...– pregunta el lector, sense estar massa segur del que acaba de sentir.
- …de llibres, ensumador de llibres.
- Ah…
- Sí, miri: jo ensumo un llibre i de seguida sé si serà un èxit de vendes o no.
- Carai!
- Sap “La sombra del viento”, del Zafón?
- Sí….
- Doncs el vaig ensumar jo- diu orgullós
- Oh…em va agradar molt!
- I el Código da Vinci, del Dan Brown?
- Aquest també??!!
- Sí…ara, em va deixar una mica de regust, eh? Massa comercial, ja sap què vull dir…
- I fa molt que s’hi dedica a això d’ensumar llibres?
- Home...tot va començar per la meva afecció a la lectura: n’hi ha que per saber si els agradarà un llibre en llegeixen la contraportada, d’altres miren la fotografia de l’autor o autora....jo, els ensumava. Un dia em va veure el llibreter del barri i una vegada li vaig haver explicat perquè ensumava els llibres i vist l’èxit que obtenia amb les meves prediccions, em va contractar. Que arribessin veus d’aquesta facultat meva a les editorials només va ser qüestió de temps...
-Deu estar molt ben pagat, vostè! Totes les editorials deuen voler els seus serveis per saber quin serà el proper “best-seller” que han de treure al mercat!
-Tu diràs! Se’m rifen!- diu l’ensumador, tot cofoi.

Sense res més a explicar-se, s’acomiaden. Al cap d’una setmana, el lector compra el diari on hi troba la notícia del luctuós succés:

“Ensumador de llibres es trobat mort a casa seva. Segons tot els indicis – afirma el forense del cas- es tracta d’un suïcidi. L’ensumador –segueix la notícia- va ser trobat mort ahir al menjador de casa seva, amb el nas tacat de tinta i el cap recolzat damunt d’un conegut diari nacional”…