El Cafè d'en Litus

L’any 1995 els Sopa de Cabra estaven en hores baixes: havien comès la gosadia de treure un disc en castellà i el seu públic els havia girat l’esquena. Mundo Infierno, tot s’ha de dir, era un disc més aviat fluix. Al darrer concert de la gira d’aquell any, amb prou feines hi havia trenta persones a la sala. En un petit local de Sabadell, anomenat “Oh, Susanna!”, en Josep Thió portava una galipàndria d’allò més important i no parava de sonar-se el nas tot fent servir de mocador un rotlle de paper de wàter. En Cuco i en Pep Bosch anaven a la seva, el Ninyín, en un racó, era en Keith Richards i en Gerard Quintana, en plena síndrome “som pocs però ben avinguts”, feia una nova versió del seu “Mai trobaràs (el teu príncep blau)” tot cantant, per sorpresa de tots, “masturbaràs el teu princep blau” (??!!). Concert acústic amb ganes de demostrar: repassada a tots els clàssics del grup. Suor i alcohol: Akelarre. Xulos perquè sí (l’ombra del Ninyín era allargada). Final de concert, esgotats. Algú, a primera fila de l’escenari, cridava: “Ninyín, tira’m la pua!!”.



Podré tornar enrera (Sopa de Cabra)

DO FA REm FA DO
Rius de gent malferida corren sols escopint el seu fracàs
DO FA REm FA DO
ja vençuts, esperaran com sempre han fet l'aventura d'una nit
LAm REm FA DO
mentre ploren de ràbia i per amor a un nom inexistent,
LAm REm FA DO
mentre riuen dins núvols passatgers cada dia més distants;
corren sols seguint pistes per trobar el refugi de l'acció
d'un amic que no estigui massa vist o una ofrena de la carn
de vegades quan s'apaga el primer foc pot fer encara més mal
i així acaben quan ja tot ha passat, cremats per la veritat
i criden:

DO FA DO
Podré tornar enrera quan estigui massa lluny,
podré tornar enrera quan sigui massa tard,
podré tornar enrera quan estigui massa lluny,
podré tornar enrera quan sigui massa tard."

Són germans d'un camí que no ha tingut mai sortida ni final;
saben bé que el futur és la foscor i que el negre és el color
d'una bandera bruta i plena de sang que els hi han posat a les mans
però no es rendeixen, somnien il·lusions fent himnes de cançons
i criden:

Podré tornar enrera quan estigui massa lluny,
podré tornar enrera quan sigui massa tard,
podré tornar enrera quan estigui massa lluny,
podré tornar enrera quan sigui massa tard.