El Cafè d'en Litus

A partir de certa edat, hom ja ha tingut l’ocasió d’escoltar uns quants orgasmes aliens: pensions, hotels...fins i tot cases amb les finestres obertes una calorosa nit d’estiu, m’han permès de sentir una tirallonga de gemecs, crits i esgarips d’allò més variada. De varietats d’orgasmes n’hi ha tantes com persones hi ha al món, no cal dir-ho. N’hi ha que són voluptuosos, amples, ostentosos. D’altres, amb prou feines són un gemec de rateta. Normalment, els femenins, donen molt més de si que no pas els masculins que, tret d’algun tram final, són força més discrets i monocords: en general, sonen com manxa amb les peces una mica balderes, on l’aire hi fa de mal passar. Recordar-los tots alhora, sense els seus corresponents pròlegs i epílegs, produeix, certament, un efecte una mica còmic, però força més gratificant que la majoria de crits, renecs i discussions aliens que també he hagut suportar. I és que posats a despertar els veïns, trobo que és molt millor la primera opció, oi?