El Cafè d'en Litus

A fora plou i les gotes s’enfilen parabrises amunt: llàgrimes desplorades. “Si fos així de fàcil...”, penses. I és encara amable, el somriure dels pollancres, però damunt de cada cosa ara hi ha un tel de nostàlgia, que és la pols que deixa el transcórrer els anys. Potser sí que tot plegat és només un record, però recordar no és tornar a viure. I oblides, una mica a contracor, les lletres de les primeres cançons i deixes caure, suaument, les partitures d’un faristol, perquè se les endugui el vent o es marfonguin, com el record d’un antiga amant...