El Cafè d'en Litus

Màxim M. De Mille sempre havia pres les seves decisions de la manera que aquestes fossin el més eficients i eficaces. Eficiència i eficàcia. Sí. Trencar una closca de nou amb un maó és eficaç, ens permet assolir el nostre objectiu (“Obrir una nou”), ràpidament. Però no és gens eficient (“la nou queda esmicolada”). Per altra banda, pujar una paret de maons tot fent servir de formigonera una closca de nou, és eficient (“la farem amb molta cura”) però no és gens eficaç (“semblarà l’obra de la Seu, no l’acabarem mai”). Qualsevol decisió, havia de ser, doncs –segons en Max-, eficient i eficaç alhora. I així va ser com va triar amics, carrera, dona, el nombre de fills...Màxim M. De Mille tenia un pis al centre de la ciutat, una casa al camp i el carnet d’un exclusiu club de tennis. Potser va ser aquí, al club, on va adonar-se que quelcom no rutllava prou bé...(Continuarà)