El Cafè d'en Litus

Un hàlit de campana muda es respira a tota la casa. Les finestres ploren escales de cargol. Ara la casa ja només és edifici, sostremort. I els focs sense llar hi deambulen pels passadissos com espectres, o un miratge d’altres temps més feliços, ara esvanits per sempre...

There were rooms of forgiveness
In the house that we share
But the space has been emptied
Of whatever was there
There were cupboards of patience
There were shelfloads of care
But whoever came calling
Found nobody there

After today, consider me gone

Hi havia espais de perdó
A la casa que compartim
Però s'ha buidat
De qualsevol cosa que hi hagués allí
Hi havia armaris de paciència
Hi havia munts de cura
Però qualsevol que truqués
No hi trobà ningú.

Després d'avui, considera que me n'he anat.


Sting. The dream of the blue turtles.