dissabte, d’octubre 29, 2005

 

"Quin poc catús, els pobres..." (i II)


Puja les escales amb peus de plom, sense fer soroll. 2on, 3era. Obre la porta i entra el menjador. Ell encara és allí, amb el gest desencaixat, la mirada absent vers un Woody Allen que actua per a ningú. Entra a la cuina, deixa la dalla en un racó i obre l’aixeta del gas que, de mica en mica, comença a emplenar totes les habitacions. Discretament, agafa la dalla, surt del pis i tanca la porta.

- El noi del 2on, 3ª? El nou llogater? Verge Santa!- diu una veïna.
- Ai, tan bon xicot que era! I sempre saludava: “Bon dia tingui, bona tarda...”, sempre de bon humor, servicial, amb els seus discs de jazz i les pel•lícules del Woody Allen...no ho hagués dit mai.
- Jo, darrerament, el veia una mica trist, eh? No ho sé...diria...potser era son... – comenta una tercera veïna.
- Sí...sí...i em sembla que s’havia separat no fa massa....com que vivia sol...
- Jo, fa dos dissabtes, el vaig enxampar amb dues ampolles, mentre pujava les escales. No crec que fos per celebrar la inauguració del pis, oi? Li deuria fer mal el vi- fa una altra, bo i tocant-se la nàpia amb el polze, amb gest desconfiat.
- I segurament s’havia quedat sense feina, aquestes coses, ja se sap, no vénen mai soles...jo el veia moltes tardes per aquí...potser feia el torn de nit en una fàbrica, però vaja, no ho crec pas....
- Ai, Senyor! La gent- deixa anar la presidenta de l’escala- quines desgràcies! Quin poc catús, els pobres!


|

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 2.5 Spain License.

Web Pages referring to this page
Link to this page and get a link back!