El Cafè d'en Litus

“El temps no cura res i les persones no canvien – va dir-me. La resta són falòrnies, excuses, crosses que ens inventem per anar tirant. Ens cal sempre – ni que sigui fet a mida – un mirall que reflecteixi una imatge prou amable de nosaltres mateixos. Mira – va fer, tot mostrant-me els palmells oberts – m’he fet vell a les mans i a tu, a tu t’han crescut cireres d’arboç al fons dels ulls...”

De vegades costava saber que volia dir el vell Antolino, però m’agradava passar les tardes a la seva botiga on, entre sacs de cigrons, llenties, paperines de paper i la romana* mig rovellada, sovint la fèiem petar.


*Balança rudimentària portàtil de ferro, en què el cos que es pesa es col.loca a l'extrem del braç menor i s'equilibra amb un pes (piló) que es fa córrer al llarg del braç major.