El Cafè d'en Litus

Arribo al segon replà, porta vint-i-dos. M’agrada el número: és parell. Sempre m’ha semblat que els números parells són més amables que els senars. Res: fixacions meves. Encara que parell o senar, totes aquestes portes em semblen iguals, massa iguals i amb una història al darrere també massa semblant, segur. “La doble moral d’aquest país s’amaga rere portes de fullola en una pensió barata...” – no em puc estar de pensar. I no sé per què em sembla que la meva història amb l’Anna, la nostra història, és una cosa diferent. Faig tres trucs a la porta. Ella m’obre:

- Hola...- em fa, una mica freda.
- Hola...- m’atanso per fer-li un petó.
- Espera...no...- em diu- hem de parlar...

(continuarà)