El Cafè d'en Litus

M’agrada repassar les portades dels discs, moltes són plenes de detalls i la del Beggar’s Banquet (El tiberi dels pidolaires), dels Rolling Stones, és una d’elles: un lavabo brut i atrotinat ple de pintades, una canyeria rònega, un rotlle de paper polsós i humit i una mossegada xula i cínica al “hippisme” que ja llavors es començava a marcir (“Bob Dylan’s dream” hi ha escrit junt amb una fletxa que indica la cadena del W.C). Qui no s’ha trobat amb un lavabo com aquest alguna vegada? Qui no ha sentit aquella sensació que va entre l’estupefacció primer i el fàstic, després, en obrir la porta del lavabo d’alguna gasolinera, bar o restaurant? La portada, doncs, no deixa indiferent a ningú. És –diria- una molt bona portada per un disc de rock’n’roll: contundent i provocadora. El millor, però, és al revers: a sota de tot, s’hi pot llegir una breu nota que fa: “TOTAL TIMING: 40.06 (Music aprox.)”. Sorprèn, d’entrada, l’advertiment: a qui li importa quant duren cançons com Sympathy for the devil o Stray cat blues? Són cançons que duren i duraran sempre. I punt, no cal donar-hi més voltes. Què hi fa, doncs, la nota al darrera del CD? Ja m’ho imagino: deu ser una mesura legal per evitar (o potser ja s’hi han trobat, ves a saber) casos com el de McDonald’s, que van haver de pagar una pila de diners a una dona perquè es va tirar el cafè (calent, of course) per sobre, els va demandar i va guanyar. Des de llavors, els gots de McDonald’s porten una breu advertència a la base, on s’especifica que “aquest got conté líquid extremadament calent i pot cremar”. Encara no entenc, però, com és que no hi diu el mateix a la base de la planxa (“Deixar aquesta planxa damunt la seva roba pot foradar-li la camisa”) o, ara que s’acosta Nadal, no hi ha una advertència al paquet de la pasta dels canelons (“Tirar-se la safata de canelons per sobre pot causar irritacions a la pell”). Tal com està tot plegat, ja em veig el comprador del disc cursant la corresponent denúncia perquè al Beggar’s banquet, on hi consta a la portada una duració de 40 minuts i escaig, el seu lector de CD indica que en falten un parell o tres. A mi em sembla bé que hi hagi advertiments com aquests, perquè el món és ple d’espavilats i aquí el que no corre, vola. Ple de gent que quan posen un disc a la platina del seu equip de música, es queden observant la pantalla digital. La versió moderna d’aquell vell adagi que diu que hi ha cretins que quan els assenyalen la lluna, es queden mirant el dit.