El Cafè d'en Litus

On van anar totes les cançons que li quedaven per escriure a en John Lennon? Van fugir com un estol d’ocells, espantades pel tret que li van engegar – “Perdoni em signa un autògraf?. Oh-i-tant-que-sí, com et dius? Mark, Mark Chapman. Pistola, bala, gallet, percussor. Clic. Bang!”- just a l’entrada de l’edifici on vivia, davant de Central Park? Es van esvanir amb ell mentre repetia, sense poder acabar de creure-s’ho: “M’han matat...m’han matat...”? Van caure al terra, al costat del bolígraf i el disc que acabava de signar? Van quedar-se suspeses a l’aire, junt amb la flaire de la pólvora? On paren totes les cançons que van quedar orfes amb aquell tret? No ho sé pas, però a mi m’agrada pensar que són encara al mateix lloc d’on ell les treia i que, d’una manera o altra, surten cada cop que algú pensa que és massa fàcil viure amb els ulls clucs, tot fent-se l’orni i exigeix la veritat, o lluita per ser ell mateix bo i acceptant les seves debilitats, cada moment que algú recorda amb nostàlgia els seus orígens o té el valor de començar de nou, cada vegada que algú estima o, senzillament, imagina un món en pau.

Imagine (John Lennon)

Imagine there's no heaven,
It's easy if you try,
No hell below us,
Above us only sky,
Imagine all the people
living for today...

Imagine there's no countries,
It isnt hard to do,
Nothing to kill or die for,
No religion too,
Imagine all the people
living life in peace...

Imagine no possesions,
I wonder if you can,
No need for greed or hunger,
A brotherhood of man,
Imagine all the people
Sharing all the world...

You may say Im a dreamer,
but Im not the only one,
I hope some day you'll join us,
And the world will live as one.

Bon Nadal a tothom!

*2005: 25è aniversari de la mort de John Lennon.