El Cafè d'en Litus

Em cau simpàtic, en Mario Benedetti. M’agrada el personatge, amb aquell bigoti de morsa bon jan i aquells ulls tendres, una mica tristois, d’haver vist molt i haver comprès encara més. M’agrada perquè els seus escrits solen tenir sovint – exigeixen, d’una manera o altra- la tendresa de les primeres vegades, quan encara no ens hem omplert- per falta de temps més que res- de prejudicis i rancúnies que acaben per deixar-nos un regust agre. Però també m’agrada perquè, oficinista perpetu –segons diu -, ha sabut transformar la monotonia de l’oficina i el tedi que aquesta causa, en literatura. Una mica com Kafka, que era un avorrit i solitari empleat de banca. Avorriment i solitud: dos grans motors de la literatura, certament.