El Cafè d'en Litus

Són estranyes, les teves nits en clau de fa. I més sabent que n’hi hauria prou
en anar una mica més enllà, només un semitò, per fer-les més clares, com un acord de sol major o una lluna d’ivori. Però no. Vas sempre tant amb el metrònom que et marca el temps a l’avenir, que t’oblides de ballar el present. I al teu record, també li cauen les fulles.