dijous, de febrer 16, 2006
De cine
La sensació perenne d’haver arribat cinc minuts tard, amb la pel•lícula ja començada: “Disculpi, perdoni, perdoni, disculpi...gràcies”. Dubtes: “Aquest deu ser l’heroi”, “Vols dir?”. Seguir el guió a batzegades, entendre la trama una mica més tard, quan ja tot ha passat: “Ah, aquest era el del principi...”. Lligar-ho tot a corre-cuita. Al final, les lletres de crèdit. Fosa en negre. The End.
(O potser és que ell tenia raó i the whole world is about three drinks behind... )
# posted by C. @ 10:35 p. m. 
