M’enfilo nit enllà: abraço xiprers, udolo pedres. El banc de fusta, l’ombra de les moreres. Records de ferro forjat: campana, corda, batall. Camps de blat: lluna de dalla. Teníem, llavors, el seny als dits i fèiem l’amor pels afores del poble. Roman, però, encara, l’olor d’aquell romaní?
# posted by C. @ 11:18 p. m.