dissabte, de febrer 18, 2006
Tristesa estranya
En una taula del racó hi havia una senyora d’uns cinquanta anys, amb un vestit negre, ple de llacets, enfarfegat, grassoneta, les faccions lluents, indiferents i fatigades, L’acompanyava una senyoreta intensament pàl.lida, fina i esvelta, els ulls negres profunds, amb una mica de carmí als llavis. S’afegí a elles un senyor alt, gris, sec, d’un color trencat, els dits grocs de fumar, els ulls sense tendresa. Aquest senyor s’assegué sense dir paraula, desplegà el tovalló i després un diari que ja no deixà en tot el repàs. Em sorprengué el gest oratori i inflat amb què desplegà el diari. De tant en tant la senyora tirava una crosta de pa a un gos blanc, vell, de pèl rar i rissat, de potes curtes, tan aclaparat i las que semblava fora del món. El gos veia caure els trossos de pa amb una gran indiferència i si el pa queia fora del seu abast s’hi acostava, després d’haver-lo mirat displicentment una estona, amb una mandra greu. Es tornava a ajeure de seguida i començava a mastegar amb un aire de dispèpsia total. Aquella taula feia la impressió d’una tristesa i una fatiga estranyes. Eren funcionaris.
Josep Pla. Girona
# posted by C. @ 3:35 p. m. 
