El Cafè d'en Litus

De sota la taula estant pots atalaiar el foc somort que cremarà demà. No és pas tèrbol el desig, només les gàbies de l’ànima, el pany i el forrellat, la cadena de les convencions, les baules del “què diran”. I així serà que l’acaronarem amb el capciró dels dits, un moment només, per acabar fugint d’estudi tot parlant del temps o qualsevol altra fotesa. Resignats, llavors, donarem un volta més a la clau, afegirem un altra baula a la cadena, farem callar els sentits amb el crit eixordador del silenci.