El Cafè d'en Litus

Perdre la clau del temps.
De vidre, gairebé.
The trick is to keep breathing.
Haver d’observar la realitat a través d’un vidre entelat
(a fora juguen a tocar i parar. Rialles).
Nits en blanc, piles de llibres
(Proyecto Apolo, Grandes enigmas de nuestro mundo...),
urgències, hospitals, passadissos foscos, UVIs...

”Si no puc viure per fora, viuré per dins”

I ara en tinc prou amb resseguir-te el fons dels ulls
(o llegir-te una estona)
per saber-te gairebé del tot.

M’ets (et sóc?) transparent.