El Cafè d'en Litus

Xarrupes el son dels òbits tot passant la novena, simfonies mudes, un cor de sords. Sístole, diàstole: de tant en tant perds el compàs. I qui sap si, al capdavall, no n’hi hauria prou amb un metrònom fet a mida, o una caixa de música que sonés una mica com les Rambles o la remor del mar...