El Cafè d'en Litus

Hi ha respostes que sabem perquè són veritats col.lectives però que, si de la nostra pròpia intuïció depengués, les negaríem rotundament. Així, si bé és cert que un bon dia un científic va aprendre a domesticar les lleis de la gravetat i l’aerodinàmica, en el fons a tots ens és un misteri que els avions volin: vist de prop, sembla impossible que aquella baluerna feta de ferro, cautxú, plàstics, cables, etc. es pugui enlairar, ni que sigui durant cinc minuts i més d’un pam del terra. Però ho fa. El mateix passa amb aquells enormes transatlàntics que solquen els oceans. Les petites barques que ormegen a la platja amb un nom pintat (“Marta” o bé “La bella Lola”) a la proa, encara: són de fusta i la fusta, ja se sap, flota. Però que un vaixell fet de planxes de metall suri, és una cosa que difícilment hom pot arribar a capir. El mateix passa amb la Terra: si és plana, com pot ser que sigui rodona? Pel que es veu, un savi grec en va tenir prou d’observar l’ombra de dos bastons clavats a la sorra de la platja (que era diferent per a cadascun) per demostrar-ne la seva esfericitat. Un altre d’aquests misteris que més em sorprèn, és l’escriptura musical: que un músic pugui emplenar un full en blanc amb una corrua de taques de tinta, que les pengi per la cua en aquesta mena de fils d’electricitat que algú va anomenar, per allò de ser cinc, pentagrama i que de tot plegat, amb l’ajuda d’un instrument musical, en sorgeixi música, és un fet increïble. Sembla impossible que dins d’aquelles cinc tènues línies hi càpiguen dos violins, una viola i un violoncel, per exemple. Unes “taques musicals” que, fins i tot, tenen nom des que Guido D’Arezzo, el s.X, amb l’ajut de l’himne de Sant Joan Baptista (els versos del qual començaven successivament amb les diferents notes de l’escala) va anomenar cada nota amb la primera síl.laba de cada vers: UT queant laxis, REsonare fibris, MIra gestorum, FAmuli tuorum, SOLve polluti, LAbii reatum, Sancte Iones (la primera nota, UT, canviaria un segles més tard el seu el nom per DO, més fàcil de pronunciar). Que els avions volin i que els vaixells no s’enfonsin, que la Terra sigui rodona, que algú pugui llegir i interpretar la música que Mozart va escriure fa més de 200 anys...fins i tot que en obrir una aixeta hi ragi aigua i que en prémer un interruptor tinguem llum són coses que, de tan quotidianes, sovint donem per descomptat i que, fet i fet, són d’allò més extraordinàries. De ben segur.