El Cafè d'en Litus

Asseguts al seient de darrere d’un flamant cotxe oficial, aturats en un semàfor, els tres dirigents de la Repúblika Burokràtika, recent elegits, celebraven la seva victòria.

- Vinga, verd…endavant!- va cridar al xofer un dels dirigents de la nova coalició.
- Ja hi som!- va deixar anar el President- no anem pas bé si comencem a prendre decisions sense quòrum. No-a-nem-pas-bé!
- És veritat-ho hauríem de sotmetre a votació…- va considerar amb certa displicència un altre membre del Govern.
- A veure – va dir com una lletania el xofer que, alhora, els feia de primer secretari– “Amb data d’avui ha tingut entrada al Govern una proposta on s’estableix que el cotxe oficial dels dirigents de la Repúblika Burokràtika travessarà el carrer quan el semàfor estigui en verd”. Va bé així?- va preguntar bo i girant-se vers els tres dirigents.
- Seria una opció, certament – va afegir amb aire greu el President – caldria, però, fer un primer document on es recollissin les propostes dels diferents grups…
- Cal que estigui en verd realment? - va demanar un altre dirigent, amb aire acusador- jo crec que això és una acció desestabilitzadora per part de la coalició dels Peatons Perillosos...
- I si és veritat? Algú ha mirat què diuen les darreres enquestes?
- I si pactem?- va demanar el dirigent que era assegut a l’esquerra del cotxe oficial.
- Jo discrepo!!- es va queixar el dirigent que seia més a la dreta.
- A veure…a veure…- va dir el President – Votem-ho! Vots a favor de la proposta? Vots en contra? S’aprova la proposta per 2 vots a favor, 1 en contra i 1 abstenció.
- Molt bé! – va dir el xofer tot aprofitant que el semàfor estava en verd – dono gas, aleshores?
- Nooo! – van dir tots els membres de la Coalició. Això era el primer esborrany!
- Jo voldria fer una esmena per proposar un canvi en el paràgraf primer (i únic), segona línia. Allà on diu “el cotxe oficial dels dirigents” hauria de dir “el cotxe oficial dels dirigents i LES dirigents”- va dir el que seia més a l’esquerra del cotxe oficial.
- És clar... – va dir el President – era un redactat absolutament discriminatori...-A veure...passem a les votacions…vots a favor? vots en contra?...d’acord, s’accepten les esmenes.
- Som-hi, doncs? – va demanar, impacient, el xofer.
- Un moment, un moment- va afegir el President- que això no es pot fer de qualsevol manera. Encara hauríem de portar el text refós al ple per a què s’aprovés i publicar-lo al B.O.R (Butlletí Oficial de la Repúblika) per a què entrés en vigor. Però atès que tenim el quòrum suficient- va dir mentre s’empassava el darrer cul d’ampolla de cava que els quedava- i que no ens veu massa gent- va sanglotar- penso que ja podem començar l’acció de govern. Endavant xofer!
- Però escolti jo voldria dir que....- va afegir aquest, esporuguit.
- Res a dir, xofer: el poble, i nosaltres com a representant seu –va afegir el President, solemne- ja hi ha dit la seva. Endavant! Endavant!!...

“Endavant!”- es va sentir mentre l’ordre es fonia enmig d’un cafarnaüm de vidres trencats i xapa metàl•lica que es rebregava. Uns segons més tard, i ja amb el semàfor en verd, la llanta solitària d’una de les rodes del cotxe oficial de la Repúblika Burokràtika, travessava el carrer.