El Cafè d'en Litus

Era un dels senyals inequívocs que l’estiu havia arribat: es presentava amb el seu camió i cridava: “Sandías...sandías y melones!”. Les mares feien cua, tot esperant que els toqués el torn, al davant d’una romana que l’home, pes amunt, pes avall, feia anar amb traça. La canalla ens hi arremolinàvem al costat i, per una estona, deixàvem els nostres jocs al carrer. Sabíem, llavors, que una bona tallada sucosa de síndria o meló ens esperava per postres. I a mi m’agrada que, un any més, vingui l’estiu. Però, sobretot, m’agrada pensar que farà gust de síndria dolça. Segur.