El Cafè d'en Litus

Als 5 anys vaig fer un dibuix a classe que em va servir com a introducció als números ordinals (tercer, segon, primer...) i a les primes per rendiment (premi). Del dibuix en recordo, principalment, un cel tricolor lila, groc i vermell que va agradar molt. També recordo que em van donar un llibre que no tenia lletres: no em va agradar. Els llibres havien de ser com els que mirava a casa, amb lletres. Si no, no volien dir res (al revés d’ara, que penso que hi ha molts llibres plens de lletres del tot absurds). Amb els anys, aquell cel multicolor que tanta gràcia va fer, va començar a neguitejar (“i per què pintes el cel d’aquesta manera?”) fins a fer-se del tot estrany. Ara, que sovint encara veig el cel multicolor, quan em pregunten, dic que el cel és blau i prou. I si les coses van mal dades, que sóc economista. Malgrat que de la primera afirmació no n’estigui del tot segur i que la segona sigui rigorosament falsa, la gent sembla molt més tranquil.la quan els ho dic. Que estrany que és tot plegat...