El Cafè d'en Litus

- Potser és que tot plegat no és més que un error, no? Vull dir que tot va començar amb aquell magma d’aminoàcids i éssers unicel.lulars, la necessitat d’adquirir proteïnes, minerals, què sé jo?! La fagocitosi: si te’n menjaves un altre podies créixer més. A partir d’aquí, els éssers pluricel.lulars, els òrgans. I de l’aigua a la terra, però seguíem amb la mateixa dèria: sobreviure i com a eina per aconseguir més aliment encara, la intel.ligència: planificar emboscades a mamuts, primer. Saber domesticar els animals, després. Fins aquí, tenia un sentit. Però va començar a haver-hi un punt que el mamut ja el teníem al rebost, ja no ens va caldre aixecar-nos cada matí amb un sol pensament al cap: menjar. Quan tens el mamut a la nevera, la intel.ligència pot arribar a fer-se perversa! Es torna tot més complicat: apareixen grups, clans, nacions, institucions que determinen àmbits de comportament, que regeixen l’economia...

- No sé on vols arribar, estimada...

- Doncs que tinc 35 anys i, de vegades, no sé què faig casada amb un energumen que no fa altra cosa que mirar el futbol el cap de setmana i amb una hipoteca a 40 anys...

- M’ho temia, estimada...