El Cafè d'en Litus

Recordo que el primer dia a la Facultat d’Economia el rector de llavors, l’ínclit Lluís Barbé, ens va rebre, més o menys, amb el següent discurs: “Molts heu vingut a la facultat enganyats, us han dit que amb els estudis que aquí s’imparteixen podíeu fer molts diners. Els que així penseu encara sou a temps, l’any que ve, d’apuntar-vos a una escola de negocis confessional on rebreu l’adequada educació deformada pel corresponent esperit mercantilista i podreu assolir, així, un lloc d’alt executiu en qualsevol entitat regida pels acòlits de l’Orde”. Val a dir que em va semblar un discurs valent i honest, encara que d’allò més temerari, atès que la majoria dels que érem allí, lluny d’aspirar al saber en majúscules, hi havíem arribat, efectivament, per motius purament lucratius o, fins i tot, per la desorientació més absoluta. Passats els anys, les paraules del rector van esdevenir profètiques, tot i que només en part, ja que si bé ben aviat es va veure que cap dels que érem allí no ens faríem milionaris, el temple del saber que havia de ser la universitat va resultar ser una institució amb un professorat que, tret d’algunes excepcions, estava del tot desmotivat, amb ben poca vocació pedagògica i que convertia aquell edifici de formigó dur i gris en una trista metàfora de tot plegat. No fa massa, mentre repassava un llibre, vaig ensopegar amb el text d’aquella sessió inaugural i no vaig poder evitar preguntar-me, més que a quines institucions confessionals feia referència l’excel.lentíssim i magnífic senyor rector, quins eren els fils que aquestes institucions mouen i com aquests són de llargs. I és que, si bé Déu no juga als daus1, sí que sembla, per alguns, que jugui a la borsa. Tal com diu als seus bitllets, in God we trust2 .

1.“Déu no juga als daus amb l’univers”. Albert Einstein, físic alemany (1879-1955)
2.“Confiem en Déu”, frase impressa als dòlars USA