dimecres, d’agost 23, 2006

 

L'intrús


El temps s’ha parat a la casa. El pèndol quiet del rellotge atura les hores: tres quarts i cinc de dotze des de fa anys. A les parets el paper s’ha aixecat i al guix, tot nu, la humitat hi dibuixa el mapa de l’oblit. La llum, despullada i freda, quan penetra a les habitacions hi projecta espectres. De lluny, el soroll d’una gotera ressona en una pica. L’intrús enfoca amb la llanterna els quadres de colors mats: ara són tots gairebé una tela opaca i fumada. Als mobles hi ha un dit de pols, al mirall, amb la plata oxidada, les imatges semblen rosegades per les rates i al voltant de les aixetes del lavabo hi creix el verdet. Les passes de l’intrús ressonen per la casa. Enfoca la cuina, al fons, la nevera és buida, plena de teranyines i per una paret hi pengen els cables pelats d’un endoll, els pots buits s’acumulen als prestatges, la persiana penja entreoberta i al marbre de la pica hi ha un parell de fulles que han entrat pel vidre trencat. L’intrús enfoca les escales, puja a les golfes pels esglaons de fusta que grinyolen mig corcats. Just davant seu hi ha una calaixera amb fotografies antigues, d’un color sèpia, de gent que ja no hi és, una gàbia buida i un bagul ple de revistes velles de paper esgrogueït, una guitarra sense una corda i una caixa plena d’andròmines. L’intrús baixa les escales, mentre s’agafa al passamà amb el vernís despintat. La casa és buida. Torna al menjador, enfoca la llar de foc, ben freda. Mira a fora, les herbes han pres el pati, les arrels han esquerdat les rajoles, les plantes tenen les fulles seques i a les jardineres plenes d’aigua rovellada hi nien els insectes. Per la paret despintada s’hi passeja una sargantana i un centpeus es belluga al costat d’un gerro trencat. L’intrús torna enrera, tanca la porta de la casa i surt per on havia entrat. Es mira al mirall de casa seva, ple de bombetes, el mateix mirall rovellat d’abans, vist amb els mateixos ulls d’abans però que ara, miren per fora. L’intrús s’hi reconeix, alleugerit. Es fa un nus a la corbata, agafa la maleta i se’n va cap a la feina.


|

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 2.5 Spain License.

Web Pages referring to this page
Link to this page and get a link back!