El Cafè d'en Litus

Cal vigilar amb el que pensem perquè a vegades es materialitza. I de tant en tant ho fa dins el propi cos. I no és agradable. És el que els metges anomenen “un fenòmen psicosomàtic”. Jo, per exemple, tinc un amic que té una nòvia psicosomàtica. De tant pensar-la, se li va aparèixer. Per sort seva (de l’amic, vull dir), ho va fer tota sencera en un cos independent. O gairebé: financerament depèn completament del meu amic. I és que la ciència arriba fins a on arriba. També tinc una amiga que pensava molt en el seu director d'oficina. I li ha sortit una úlcera d’estómac psicosomàtica. L'úlcera i la nòvia es diferencien perquè és rossa. La nòvia, vull dir. Jo, sense anar més lluny, era jo i, de tant pensar-me, em vaig somatitzar. I ara sóc un altre que s’assembla al que jo era abans sense acabar de ser-ho del tot. Quines coses, tot plegat.