El Cafè d'en Litus

La calor és encara clement amb les flors. Hom pot imaginar-se que durant la nit ha nevat cristalls de buguenvíl.lia pels tombants dels camins tot deixant un pany de paret tacat de tons verd i lila. Camí avall, cap a la platja, ens espera una aigua mansa d’espurnes que titil.len. Pampallugues de llum: ulleres fosques, barret i nevera amb refrescs de cola. Astronauta sense escafandre i amb banyador, clavo la meva bandera/para-sol, prenc possessió d’aquest terreny, petita república d’orografia estival: vall de tovallola, cims de cadira i ampolles al Nord. Turons de xancletes, llibre i ulleres al Sud. L’oreig em duu una lletania de converses i rialles: la mainada que juga, els venedors de quincalla. Un pescador fa una cigarreta, enfila un cuc i tira la canya. Bressol d’onades dòcils, d’escuma suau: les barques es gronxen prop de l’horitzó. Llençols de salnitre i arena, un grapat de sorra. Mica, mineral: el sol de juliol a les mans (si empenyorés aquest cel de migdia seria més pobre que mai). Per megafonia, entre les palmeres del passeig i amb regust de gelat de llimona, s’anuncia que el temps s’ha perdut a l’embat de l’escullera i que les hores romanen en alguna xarxa entre crancs, estrelles de mar, cargolins i petxines de nacre. Que se’ns concedeix una treva entre nosaltres i la resta del món. I que demà, més.