El Cafè d'en Litus

Té una mica de pànic subtil,
sentir com passa,
una mica com la tectònica de plaques
o entrar el dilluns al matí a l’oficina.
Creix endins, com Bob Dylan
o Julio Cortázar.
I t’aferres, llavors,
a l’ampit de la finestra,
com un nàufrag s’aferra
a un tauló que sura
després del naufragi,
mentre busques una altra mirada
més enllà d’aquestes quatre parets
amb vocació de mausoleu
o de llimac amb sal
que és com els matava l’àvia.