El Cafè d'en Litus

Els divendres eren diferents: en sortir d’escola, l’autocar que els duia de retorn a casa -una vella baluerna tota feta de pedaços de xapa amb un canvi de marxes desmanegat que esbufegava penosament a les pujades- els deixava al que anomenaven, per abreujar, “la primera”. La primera parada, és clar. Just al costat de “La Moderna”, una tenda que, malgrat el seu nom, feia anys que restava ancorada en una altra època. Anaven a casa de l’àvia, a l’altra punta del poble. Allí, les hores passaven tranquil.les, amables, mandroses fins i tot. Tard o d’hora, en el lent transcórrer de la tarda, s’acostaven al galliner i, tot fent alçaprem amb la punta dels dits - ja que amb prou feines si arribaven a la balda - n’obrien la porta. Les gallines en sortien porugues, amb un posat babau: fora del seu àmbit (l’escala de fusta, l’abeurador de fang, el reixat metàl.lic…) no sabien ben bé què fer. Llavors, arrencaven a córrer com uns esperitats per entre les gallines que cloquejaven atabalades. Tot plegat, un terrabastall de crits de quitxalla amb els genolls pelats i plomes d’au amb més vocació de brou que no pas altra cosa. Era el moment que tots esperaven: la besàvia apartava les cortines de la cuina i en sortia amb el crit de “coi de canalla, ja m’han tornat a deixar escapar les gallines!!”. Després, amb el davantal, les feia tornar corral endins. Ells ho observaven tot des del racó estant amb cara de no haver trencat mai un plat: les galtes rosades, la mirada càndida. Angelets