dimecres, de setembre 20, 2006

 

Octubre


De cop i volta certs objectes han quedat despullats del seu sentit, una mica absurds. Ara, per sota els peus encara amb sandàlies, hi passa un fred incòmode i els dits no acaben de trobar el seu lloc. Les sopes fredes com el gazpacho, que fins fa unes setmanes eren una pàtria on refugiar-se de la calor, refreden massa. Un bol d’aquesta sopa comença a ser un petit Mar del nord ple d’icebergs multicolor on la nostra gola potser toparà amb el primer mal de coll. El mateix passa amb la cervesa ben escumosa i glaçada que assaboríem a les terrasses dels cafès. D’altra banda, un xàfec massa llarg ens fa desitjar que, de la mateixa manera, s’allarguin les mànigues de la nostra camisa. I què dir dels pantalons curts que, com dues canonades de fil, fan pujar un pessigolleig d’allò més refrigerat cames amunt? Ara, però, tot comença a tenir un aspecte més equilibrat, la llum del sol sembla més nítida i el cel, més clar. Ja s’han acabat els excessos de la climatologia estival i comença a caldre una mica de roba d’abric al llit: el llençol i prou ens deixa una mica desemparats i el fred ens desperta de matinada. El nostre armari, com un camaleó per temporades, ens mudarà un cop més de pell, tot bescanviant les samarretes per jerseis i el lli per la pana. I nosaltres, malgrat no ser Cap d’any i ja fer temps que no anem a escola, començarem el curs amb la maleta farcida de bons propòsits -els quioscos en van plens- i, segurament, algun cantant amb la veu un xic melangiosa ens dirà allò de “els arbres són ben nus i hi ha reialmes que es basteixen i reialmes que s'esfondren però seguim endavant, endavant”. Un any més. Octubre.

Per a la Bitxo.



|

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 2.5 Spain License.

Web Pages referring to this page
Link to this page and get a link back!