El Cafè d'en Litus

Sempre puc tornar a la pedra amarada dels dies de llum i buscar petxines pels camins: temps era temps aquesta muntanya fou el llit d’un ample riu. Cledes, marges, cingleres, obaga, avenc: aquest aglomerat de còdols se m’assembla i, en parlar-hi, em guareix de l’enyor de no poder sentir l’eco de la meva veu en la veu d’algú altre.