El Cafè d'en Litus

El silenci de la nit fa de tornaveu de molts dels sorolls que durant el dia, i enmig del brogit quotidià, passen desapercebuts: el degoteig de l’aixeta, la remor somorta de la nevera, el brunzir de la làmpada fluorescent, el tic-tac del rellotge de la cuina…petits sorolls domèstics que, paradoxalment, fan el silenci més present que mai. Si, cansats d’estar a casa, baixem les escales cap al carrer, només sentirem el ressò dels nostres passos, graó a graó. Una vegada a fora, haurà desaparegut el tràfec eixordador dels vehicles (les botzines, les sirenes, els cops de gas), els crits de la quitxalla s’hauran esvanit i només escoltarem el miol d’un gat, el lladruc d’un gos o el motor d’un cotxe que s’allunya. Podem obrir un parèntesi, això sí, i entrar en algun local a fer-hi un cafè. En un racó, i sense que ningú se’l miri, un aparell de televisió ens explicarà, entre la llum espesseïda pel fum i l'enrenou de la gent, el temps que farà l’endemà o, ja més tard, podem arribar-nos fins a un concert on, segurament, un bluesman de veu arrossegada i guitarra d’alt voltatge tesarà l’aire amb agudes notes blaves, mentre que a la barra, atapeïda, hi dringaran els vasos i les ampolles de vidre amb estranys elixirs destil.lats. Quan, una estona més tard, tanquem el parèntesi, l’oreig esbullarà les copes dels arbres i el frec de les fulles seques ens durà, altre cop, la calma. Rera uns esbarzers, i ja de camí cap a casa, escoltarem el cant d’un grill i, de primer, pensarem en una explicació ben prosaica: el petit insecte busca parella tot fregant les seves petites ales negres i coriàcies. Però, després d’una estona de caminar amb el so de les nostres petjades per única companyia, s’esdevindrà la nit com un gran pentagrama negre per omplir i pensarem, amb les mans a les butxaques, que som alhora gat, gos, oreig, remor de nevera, guitarra o petjada nocturnal i que un grill, a manera de diapasó, enmig de la fosca ens mena o, si més no, ens dona el to que cal.