dilluns, d’octubre 16, 2006
En blanc
Embadalits, s’escolten, es miren, es toquen, encantats d’haver-se conegut. Narcisistes, egocèntrics, paladegen les paraules quan parlen, les assaboreixen, s’assaboreixen. S’escolten però no escolten: no els cal perquè ells, i només ells, són els posseïdors de la veritat absoluta, la seva veritat, que ha de ser la de tots: si no estàs amb mi estàs contra meu. S’acusen mútuament, es condemnen, es justifiquen, l’atac a l’altre és la seva defensa. Bufats. Tan pagats d’ells mateixos. Fer autocrítica? Per a què? El mirall sempre els dóna la raó.