El Cafè d'en Litus

“Àngel de la guarda, dolça companyia, no em desempareu ni de nit ni de dia...” - Amb aquesta lletania me n'anava al llit sempre que em quedava a dormir a casa seva. El vaig cercar durant molt de temps: un batec d’ales en el silenci de la nit, un rastre fi de plomall en despertar-me...Fins que un dia, passats força anys, vaig descobrir que no calia patir: que hi ha veritats que són biològicament irrenunciables, que el meu caràcter em pot. Que el meu àngel de la guarda, sóc jo.